1 1 adj. [LC] Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna. 1 2 adj. [LC] Que mereix alguna cosa en sentit favorable o desfavorable. És un home digne de respecte. Una conducta digna d'elogis. No és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d'admiració. És digne de blasme, de menyspreu. 2 1 adj. [LC] Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d'algú, a la condició d'una persona o d'una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d'un home entenimentat com tu. La malifeta és digna d'un brètol com ell. Un digne càstig. 2 2 adj. [LC] Que revela el respecte de si mateix. Un to digne. Un aire digne.
